Sou a: Inici / Descobreix! / Patrimoni cultural / Antic assentament de Vinferri

Antic assentament de Vinferri

El Castell i l'Ermita

Són pocs els testimonis materials que ens han arribat fins a l’actualitat d’aquest important espai patrimonial que havia estat format pel Castell de Vinferri i l’Ermita de Sant Jordi.

De l’ermita encara són visibles alguns carreus de pedra ben treballats a la part inferior, i trams de mur de tàpia. Pel que fa al castell, sol s’intueixen algunes estructures, que poc sobresurten ja del nivell del sòl.

Sabem que el castell de Vinferri era un edifici de planta rectangular i constava d’almenys una planta de pis. La construcció estava feta amb grans carreus de pedra calcària unida amb morter de calç, típic de la zona garriguenca, i tenia un edifici adjacent amb parets de tàpia. L’entrada al castell es feia per un portal adovellat on a la dovella central hi havia el símbol de la família Sanmartí.

Pel que fa a l’ermita, es tractava d’un petit temple d’una sola nau, amb l’accés a l’interior orientada al castell.

Aquest conjunt s’ubicava en punt estratègic del territori, en un turó que dominava les terres fèrtils del torrent de la Femosa, entre Juneda i Puigverd de Lleida.

Història

Situada al nord-oest del terme municipal la partida de Vinferri forma un important conjunt patrimonial juntament amb el poblament de l’edat del bronze de Minferri i la resta de jaciments de la vall de la Femosa. De l’espai destaca l’antiga ermita de Sant Jordi que té els seus orígens en la quadra d’un terratinent d’origen almoràvit que tenia altres terres a Almenar i Alguaire (el Segrià). L’ermita formava part del castell de Vinferri, d’origen incert, però que el 1365 tenia 15 focs i era propietat de la família Santmartí de Lleida. El castell perdurà fins al segle XVIII reconvertit en habitatges de famílies ramaderes i l’ermita de Sant Jordi, i de l’edifici principal en resten alguns murs de tàpia i sitges subterrànies, però, en general, el conjunt avui en dia està destruït, ja que, arran de les desamortitzacions de Mendizábal, durant el segle XIX, la propietat passà a Puigverd de Lleida que deixà abandonat l’espai. En el passat recent la memòria popular del lloc com a espai de culte feu que s’hi fessin aplecs i trobades populars per la festivitat de Sant Jordi per part d’habitants de Juneda i Puigverd, però l’aridesa i manca d’arranjament de l’espai han fet que aquesta tradició es perdés.

A inicis del segle XX, i segons les fotografies realitzades per Josep Massot, es pot apreciar el conjunt encara dempeus, però en un estat de conservació deficient. A mitjans d’aquest mateix segle, el conjunt es comença a ensorrar definitivament, fins a quedar pràcticament com el veiem el dia d'avui.

Jaciments de la Femosa    

Pel que fa al conjunt de jaciments de la vall la riquesa arqueològica que representen abraça cronològicament del Paleolític fins a arribar a l’ibèric ple de manera que esdevé un espai d’alt valor patrimonial. El cabal i el traçat de la Femosa ha canviat molt des de l’antiguitat de manera que es poden veure tres nivells escalonats de terrasses a les seves ribes amb una diferència de cinquanta metres per sobre del curs actual en la més antiga d’elles. El poblament al voltant d’aquest important afluent del Segre es concretà amb nombroses ocupacions de les quals en resten més de quaranta jaciments a la vall, predominant els corresponents al bronze final, l’edat del ferro i l’època ibèrica.

  • Accions del document

    • Facebook
    • Twitter
    • Whatsapp
    • Google+