Sou a: Inici / Descobreix! / Rutes / Ruta entre canals

Ruta entre canals

La ruta

Ruta que transcorre pel sud-oest del terme municipal de Juneda, travessa un enclavament del terme de les Borges Blanques, i torna al nucli de Juneda per l’oest. Seguint l’itinerari que porta als Bessons, s’arriba a la Casella del Tei. Aquest petit edifici, era la casa dels antics canalers, els responsables del manteniment de les banquetes arbrades, i de la distribució de l’aigua per les boqueres.

Seguint les indicacions, continuem paral·lels al Canal d’Urgell, fins a arribar al Búnquer, situat a tocar del canal. Aquest fou construït pels republicans l'any 1938, durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.

L’itinerari recorre durant un quilòmetre per l’enclavament del terme de les Borges Blanques, on trobem elements d’interès com l’antic Molí del Mas Roig, i diferents salts d’aigua i petits embassaments d’aigua per al rec dels cultius de l’entorn.

Un cop ja tornem a estar al terme municipal de Juneda, el recorregut ens porta fins a Vinferri, un indret actualment en ruïnes, però que fins a inicis del segle XX encara conservava dempeus el Castell de Vinferri i l’Ermita de Sant Jordi. Des d’aquest punt, aturonat, hi ha una excel•lent vista de la vall del Torrent de la Femosa i del paisatge de l’entorn.

El darrer element patrimonial d’interès del recorregut, és el Molí del Massot, un dels més antics del Torrent de la Femosa, però malauradament, en estat ruïnós des de l’any 2000, quan es va ensorrar.

Tornat cap a Juneda, és possible que pugueu observar diferents aus rapinyaires planejant per la zona.

Característiques              

Punt d’inici:Juneda
Punt d’arribada: Juneda
Distància:  18 km
Dificultat:      Baixa

 

Punts d'interès

La Casella del Tei

Es tracta d'una construcció vinculada al Canal d'Urgell, i molt característica en tot el territori per on passa l'esmentat canal i les quatre séquies principals. En aquestes cases hi vivia el canaler, que era l'encarregat del manteniment de les infraestructures del canal i de la distribució de l'aigua per les boqueres. Una altra de les tasques dels canalers fou la plantació de l'arbrat al voltant dels canals, i que avui en dia podem observar en molts dels trams d'aquests canals.

Està format per dos edificis, dels quals destaquem la utilització dels maons com a elements decoratius de les obertures i de les cantoneres, que ens trasllada per força a inicis del segle XX, quan era una tècnica constructiva molt utilitzada. L'altre element a destacar són els murs de tàpia ben visibles en l'edifici annex. Els murs de tàpia eren una de les solucions constructives més utilitzades a la plana de Lleida en les construccions rurals.

Búnquer

A tocar del Canal d'Urgell, podreu observar aquest búnquer que fou construït per part de l’exèrcit republicà com a element defensiu davant de l’ofensiva de l’exèrcit franquista duta a terme a finals de 1938 provinent de Puigverd de Lleida i Castelldans en direcció a Juneda, pas previ per a l’ocupació de les Borges Blanques.

Aquest búnquer com molts altres que trobem a la Plana de Lleida, es troba ubicat al voltant del Canal d’Urgell. Altres també els trobem en les séquies o canals secundaris d’aquests. Això és degut al fet que el canal representava un propi escull per travessar-lo, i reforçava doncs la fortalesa i eficiència del búnquer.

Canal d'Urgell

Recorre tota la Plana de Lleida. El Canal Principal neix a Ponts a la comarca de la Noguera passant per l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i finalment mor a Montoliu de Lleida, al Segrià, on les seves aigües tornen al riu Segre. Es considera l’àrea regada artificialment més gran de tota Catalunya.

El 1853 s’inicià la construcció de l’actual canal d’Urgell amb un projecte de Pere de Andrés i Puigdollers dirigit per l’enginyer Domingo Cardenal i Gandasegul. Les obres finalitzaren el 1865. La construcció del canal d’Urgell, de les quatre séquies i posteriorment del canal auxiliar va generar la construcció d’una sèrie d’obres significatives com preses, túnels, aqüeductes, sifons, salts, caselles, un gran patrimoni que ens ha arribat avui dia i que podem observar tot passejant per l'entorn dels canals.

Al municipi de Juneda, hi transcorren el Canal Principal i la 4a Séquia, i on podem observar-hi elements d’interès com la 1a i 2a Màquina, o els Nou Salts.

Vinferri

Quasi arribant al final del recorregut arribarem a Vinferri, on podreu veure les restes del que havia estat l’antic Castell de Vinferri, i l’Ermita de Sant Jordi. Fins a inicis del segle XX, encara es conservaven dempeus els dos edificis, tal com ens ho mostren les fotografies de l’època. Sabem que el Castell de Vinferri era un edifici de planta rectangular i constava d’almenys una planta de pis. La construcció estava feta amb grans carreus de pedra calcària unida amb morter de calç, típic de la zona garriguenca, i tenia un edifici adjacent amb parets de tàpia. L’entrada al castell es feia per un portal adovellat on a la dovella central hi havia el símbol de la família Sanmartí.

Pel que fa a l’ermita, es tractava d’un petit temple d’una sola nau, amb l’accés a la interior orientada al castell.

Aquest conjunt s’ubicava en punt estratègic del territori, en un turó que dominava les terres fèrtils del torrent de la Femosa, entre Juneda i Puigverd de Lleida.

Molí del Massot

Poc en queda dels que havia estat un dels molins més importants del terme de Juneda, i dels ubicats al voltant de la Femosa. Actualment sol es pot observar part de l’estructura del cos principal del conjunt, que estava format per tres cossos. Aquest cos principal, tenia una planta baixa i dues plantes de pis, amb l’accés principal orientat al camí. Estava construït amb carreus de pedra ben treballats, sobretot en l’accés principal, on hi havia una gran llinda de pedra. Els cossos adossats als laterals, eren d’una sola planta i combinaven els carreus de pedra amb els murs de tàpia.

Com tots els molins ubicats entorn de cursos d’aigua irregulars i poc cabalosos, el molí disposava d’una séquia molinal que portava l’aigua des d’una resclosa de la Femosa, fins a la bassa del molí. Tant la séquia, com la bassa han desaparegut.

A inicis del segle XXI, el molí s’ensorrà, restant només les estructures visibles actualment.

  • Accions del document

    • Facebook
    • Twitter
    • Whatsapp
    • Google+