Turisme rural i familiar
A Juneda creiem en el turisme rural i familiar i volem oferir-te experiències culturals i turístiques vinculades al patrimoni local, ja sigui cultural, natural, industrial o bé gastronòmic.
Contacta’ns a info@campjuneda.cat per conèixer les possibilitats que Juneda t’ofereix.
Visites a la Vila Closa, el nucli medieval de Juneda
Conjunt urbà monumental format per carrers amb un traçat estret i tortuós propi de l’urbanisme medieval, amb una zona costeruda que envolta el turó del calvari, anomenat popularment la Costa.
HISTÒRIA
El poblament històric de la Vila Closa se situà en el turó del calvari, la Costa, proper com era al torrent de la Femosa, envoltat de terres que es destinaren a l’agricultura. L’orografia del terreny permeté la construcció d’un recinte emmurallat amb torres que assegurava un espai defensiu que configurà el nucli històric de la població. De la Vila Closa es conserven parts dels murs que l’encerclaven, el portal de Lamarca —un dels portals d’entrada al recinte emmurallat—, el centre històric amb un típic traçat urbà medieval i les restes d’una torre de vigilància. Sobre la població sabem que el 1149 Juneda tenia 130 habitants, un número que augmentà fins el 1365 quan arribà als 305 i, tot i que sofrí una sotragada a finals de segle amb un descens fins als 225 habitants el 1378, el nucli es recuperà assolint el 615 el 1593.
PUNTS D’INTERÈS
Pou de Gel. Sota la plaça de les Tres Creus. Es troba en un estat de conservació excel·lent, ja que fou restaurat l’any 1982. Documentat ja al segle XVI, presenta una planta circular d’uns 8 metres de diàmetre i cobert per una cúpula.
Mur de l’ antiga església. Al carrer del Calvari, es ben visible un mur que ha estat recentment restaurat que formava part del conjunt de l’antiga església i cementiri del poble. Aquesta fou abandonada al culte amb la construcció a mitjans del segle XVIII del temple actual.
Portal Lamarca. És un dels únics portals que es conserven de la Vila Closa. Es tracta d’un portal adovellat apuntat que es coneixia també com el Portal d’Arbeca, ja que d’aquí sortia el camí que portava a aquesta localitat. Fins a la darrera restauració havia tingut les estructures que suportaven els sostres interiors.
Cal Ratat. Un dels edificis més interessants de la Vila Closa, pels seus elements arquitectònics, així com per la seva història. Tot i que sols es conserva la meitat de l’edifici original, encara són visibles dues finestres geminades a la façana del Carrer Carnisseria. Fou seu de l’ajuntament de la vila fins a l’any 1873.
Vila Ramona. Al Carrer del Pinell hi trobem un dels edificis que més han conservat la seva tipologia arquitectònica original. Construït al segle XVI ( 1563, tal i com indica una data d’una llinda), presenta una portal adovellat de mig punt amb un escut a la dovella central. A la planta de pis hi trobem una finestra renaixentista i motllura dentada. Destaca pels seus carreus de pedra ben treballats i alineats.
Cal Guiu. Arquitectònicament és molt semblant a Vila Ramona, presenta un gran portal adovellat de mig punt i destaca per les obertures que a la planta de golfes. De carreus de pedra ben treballs i alineats horitzontalment. Fou construït al segle XVI, amb la funció d’hospital. En aquest període, i segons la tradició, el rei Felip II, s’hi allotja durant la seva estància a la vila.
Cups. Durant les obres de remodelació realitzades a inicis del 2015 de l’espai ubicat a la Travessia de la Carnisseria, van aparèixer diferents cubs dels segles XVII i XVIII que s’utilitzaven com a rebost del gra, vi i oli. Destaquen per la seua volta de maons en forma de cúpula. Aquests elements eren comuns per tota la Vila Closa.
Parc de la Banqueta. Paisatge, lleure i patrimoni de l’aigua
El Parc de la Banqueta
És un dels espais més atractius de Juneda, i visita obligada per aquells que volen conèixer el municipi. El recorregut el marca la 4a Séquia del Canal d’Urgell, construïda al mateix temps que el Canal d’Urgell, i les altres tres séquies principals, entre el 1853 i el 1865.
El tram de la banqueta de Juneda, es pot realitzar en dues direccions, una en direcció a les Borges Blanques, i l’altra cap a Margalef.
Acompanyen paral•lels a la séquia, una gran diversitat d’arbrat constituït per freixes i àlbers, plataners, o oms, així com petits bosquets a l’entorn de la séquia, on hi trobem ginestes, esbarcers, lúpol, arç blanc, que formen un espai natural d’especial interès on podem trobar fauna tan diversa com els insectes sabaters, la polla d’aigua, el picot verd, i la rata d’aigua, tant característics de la Plana de Lleida.
Aquesta infraestructura, ens ha deixat un important patrimoni vinculat a ell, cases, aqüeductes, túnels, ponts, salts d’aigua, molts d’ells amb un regust neoclàssic, que connecten a la perfecció amb l’entorn arbrat, generant un veritable paisatge de postal. No us podeu perdre ni els Salts de la 1a i la 2a Màquina, o els Nou Salts, sobretot en la temporada del rec, en què la 4a Séquia va plena i és un veritable espectacle,
La Banqueta arbrada, després dels Nous Salts, continua fins al terme de les Borges Blanques, on neix la 4a Séquia al Canal d’Urgell.
Per a completar el recorregut entorn de la Banqueta, a l’alçada dels Nous Salts, comença un recorregut que ens portarà de tornada a Juneda, i ens permetrà conèixer altres elements vinculats amb l’aigua i de cabdal importància en la història de Juneda: el Molí de la Bardissa, els antics rentadors públics, i el Molí de Baix
| Punt de Sortida | Pont de la Banqueta |
| Punt d’Arribada | Juneda |
| Distància | 9 km ( est) 8 Km ( oest) |
| Dificultat | Baixa |
Punts d'interès
Durant el recorregut, trobareu plafons informatius sobre els elements d’interès del recorregut
1A Màquina
Al 1902 fou construïda la petita central hidroelèctrica, coneguda amb el nom de 1a Màquina. Aprofitava el desnivell o salt per a la generació d’energia, L’electricitat produïda, va servir per portar la llum al nucli de Juneda, essent doncs, un patrimoni d’especial record per als junedencs.
2A Màquina
L’any 1911, s’hi va construir una petita central hidroelèctrica aprofitant el desnivell del salt. De característics similars a la 1a Màquina, podia produir 81, cavalls, aprofitant el gran desnivell que hi havia, de 5.91 m. No us podeu perdre el salt de l’aigua en plena època del rec.
Arbreda del Salt Desfet
Aquest espai és un indret recuperat per a la Vila de Juneda, a partir del cobriment d’aquest tram del canal. S’hi ha instal·lat equipaments per fer exercici, i una bonica arbreda.
Els Nou Salts
Els Nou salts cobreixen un desnivell de 23 metres en poc més de 300 metres i constitueix un dels indrets més bonics d’aquest itinerari, sobretot en l’epoca del rec, quan l’aigua baixa amb força aquests nou salts.
Pont Negre
És un dels nombrosos ponts que es construïren amb la realització del canal. Malauradament dels ponts originals, només en resten tretze a la Quarta Sèquia. Construïts amb pedra, destaquen pels carreus ben treballats en l’arc rebaixat de l’ull, i amb una llum d’uns 3 metres.
Arbreda del Bas
Monumental Arbreda formada per més de 800 plàtans disposats en dues rengleres paral·leles. Foren plantats entre 1953 i el 1955. Algunes d’aquests arbres, arriben a una alçada de quasi quaranta metres.
Pantà del Bas
Durant el recorregut de la Quarta Sèquia trobem diferent pantans que reben l’aigua del canal, i que serveixen per garantir el reg. Alberguen diferent fauna d’aus, mamífers i rèptils, així com vegetació típica com canyissars.
Molí de la Bardissa
Molí documentat ja al segle XV. Ha estat restaurat en els darrers decennis, i encara conserva elements propis del molí. Encara podem trobar-hi pròxim al molí, la peixera i la séquia que portava l’aigua a la bassa del molí, per fer-lo funcionar.
Rentadors
Antics rentadors de la vila de Juneda. Estaven compartimentats en quatre espais: una per a la roba blanca, un altre per a llana, un altre per esbandir, i un darrer per a rentar la roba dels malalts.
Molí de Baix
És un dels elements amb més interès patrimonial del municipi, el qual porta bastants anys en procés de restauració per tal recuperar l’esplendor arquitectònic del passat.
Representa un testimoni important del passat preindustrial de la vila, ja que el trobem documentat durant segles.
Ruta entre canals. Descobreix els Canals d’Urgell
La ruta
Ruta que transcorre pel sud-oest del terme municipal de Juneda, travessa un enclavament del terme de les Borges Blanques, i torna al nucli de Juneda per l’oest. Seguint l’itinerari que porta als Bessons, s’arriba a la Casella del Tei. Aquest petit edifici, era la casa dels antics canalers, els responsables del manteniment de les banquetes arbrades, i de la distribució de l’aigua per les boqueres.
Seguint les indicacions, continuem paral·lels al Canal d’Urgell, fins a arribar al Búnquer, situat a tocar del canal. Aquest fou construït pels republicans l’any 1938, durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.
L’itinerari recorre durant un quilòmetre per l’enclavament del terme de les Borges Blanques, on trobem elements d’interès com l’antic Molí del Mas Roig, i diferents salts d’aigua i petits embassaments d’aigua per al rec dels cultius de l’entorn.
Un cop ja tornem a estar al terme municipal de Juneda, el recorregut ens porta fins a Vinferri, un indret actualment en ruïnes, però que fins a inicis del segle XX encara conservava dempeus el Castell de Vinferri i l’Ermita de Sant Jordi. Des d’aquest punt, aturonat, hi ha una excel•lent vista de la vall del Torrent de la Femosa i del paisatge de l’entorn.
El darrer element patrimonial d’interès del recorregut, és el Molí del Massot, un dels més antics del Torrent de la Femosa, però malauradament, en estat ruïnós des de l’any 2000, quan es va ensorrar.
Tornat cap a Juneda, és possible que pugueu observar diferents aus rapinyaires planejant per la zona.
Característiques
| Punt d’inici: | Juneda |
|---|---|
| Punt d’arribada: | Juneda |
| Distància: | 18 km |
| Dificultat: | Baixa |
Punts d'interès
La Casella del Tei
Es tracta d’una construcció vinculada al Canal d’Urgell, i molt característica en tot el territori per on passa l’esmentat canal i les quatre séquies principals. En aquestes cases hi vivia el canaler, que era l’encarregat del manteniment de les infraestructures del canal i de la distribució de l’aigua per les boqueres. Una altra de les tasques dels canalers fou la plantació de l’arbrat al voltant dels canals, i que avui en dia podem observar en molts dels trams d’aquests canals.
Està format per dos edificis, dels quals destaquem la utilització dels maons com a elements decoratius de les obertures i de les cantoneres, que ens trasllada per força a inicis del segle XX, quan era una tècnica constructiva molt utilitzada. L’altre element a destacar són els murs de tàpia ben visibles en l’edifici annex. Els murs de tàpia eren una de les solucions constructives més utilitzades a la plana de Lleida en les construccions rurals.
Búnquer
A tocar del Canal d’Urgell, podreu observar aquest búnquer que fou construït per part de l’exèrcit republicà com a element defensiu davant de l’ofensiva de l’exèrcit franquista duta a terme a finals de 1938 provinent de Puigverd de Lleida i Castelldans en direcció a Juneda, pas previ per a l’ocupació de les Borges Blanques.
Aquest búnquer com molts altres que trobem a la Plana de Lleida, es troba ubicat al voltant del Canal d’Urgell. Altres també els trobem en les séquies o canals secundaris d’aquests. Això és degut al fet que el canal representava un propi escull per travessar-lo, i reforçava doncs la fortalesa i eficiència del búnquer.
Canal d’Urgell
Recorre tota la Plana de Lleida. El Canal Principal neix a Ponts a la comarca de la Noguera passant per l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i finalment mor a Montoliu de Lleida, al Segrià, on les seves aigües tornen al riu Segre. Es considera l’àrea regada artificialment més gran de tota Catalunya.
El 1853 s’inicià la construcció de l’actual canal d’Urgell amb un projecte de Pere de Andrés i Puigdollers dirigit per l’enginyer Domingo Cardenal i Gandasegul. Les obres finalitzaren el 1865. La construcció del canal d’Urgell, de les quatre séquies i posteriorment del canal auxiliar va generar la construcció d’una sèrie d’obres significatives com preses, túnels, aqüeductes, sifons, salts, caselles, un gran patrimoni que ens ha arribat avui dia i que podem observar tot passejant per l’entorn dels canals.
Al municipi de Juneda, hi transcorren el Canal Principal i la 4a Séquia, i on podem observar-hi elements d’interès com la 1a i 2a Màquina, o els Nou Salts.
Vinferri
Quasi arribant al final del recorregut arribarem a Vinferri, on podreu veure les restes del que havia estat l’antic Castell de Vinferri, i l’Ermita de Sant Jordi. Fins a inicis del segle XX, encara es conservaven dempeus els dos edificis, tal com ens ho mostren les fotografies de l’època. Sabem que el Castell de Vinferri era un edifici de planta rectangular i constava d’almenys una planta de pis. La construcció estava feta amb grans carreus de pedra calcària unida amb morter de calç, típic de la zona garriguenca, i tenia un edifici adjacent amb parets de tàpia. L’entrada al castell es feia per un portal adovellat on a la dovella central hi havia el símbol de la família Sanmartí.
Pel que fa a l’ermita, es tractava d’un petit temple d’una sola nau, amb l’accés a la interior orientada al castell.
Aquest conjunt s’ubicava en punt estratègic del territori, en un turó que dominava les terres fèrtils del torrent de la Femosa, entre Juneda i Puigverd de Lleida.
Molí del Massot
Poc en queda dels que havia estat un dels molins més importants del terme de Juneda, i dels ubicats al voltant de la Femosa. Actualment sol es pot observar part de l’estructura del cos principal del conjunt, que estava format per tres cossos. Aquest cos principal, tenia una planta baixa i dues plantes de pis, amb l’accés principal orientat al camí. Estava construït amb carreus de pedra ben treballats, sobretot en l’accés principal, on hi havia una gran llinda de pedra. Els cossos adossats als laterals, eren d’una sola planta i combinaven els carreus de pedra amb els murs de tàpia.
Com tots els molins ubicats entorn de cursos d’aigua irregulars i poc cabalosos, el molí disposava d’una séquia molinal que portava l’aigua des d’una resclosa de la Femosa, fins a la bassa del molí. Tant la séquia, com la bassa han desaparegut.
A inicis del segle XXI, el molí s’ensorrà, restant només les estructures visibles actualment.
Ruta Miravall i l’Aranyó. Descobreix l’Espai Protegit dels Bessons
Espai Natural Protegit que es caracteritza per un paisatge típic garriguenc, amb brolles i garrigues, fragments de boscos d’alzines, pi blanc i carrascar, combinats amb conreus com l’olivera, ametllers, cereals, i vinya.
És l’hàbitat de diferents rapinyaires, entre els quals destaquem: l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada, l’àguila marcenca, l’aligot, el duc, o el xoriguer. També hi podem trobar espècies de caràcter estepari, com el gaig blau, el torlit, o el còlit negre.
També ens mostra un ric i divers patrimoni cultural, on destaquen les infraestructures del Canal d’Urgell, i a mesura que a poc a poc ens enfilem, trobem les masies monumentals de Miravall i l’Aranyó, que ens condueixen fins als peus dels Bessons. En aquest recorregut, no hi podien faltar les construccions de pedra seca, emblema de la comarca. Hi trobareu diverses cabanes de pedra seca, marges, aljubs o cabanes de teula.
Si ens anem enfilant amunt, ja sigui al capdamunt de la Serra de Rispa o dels Bessons, podreu gaudir, d’una excel·lent vista de la Plana de Lleida, del Prepirineu i del Pirineu.
Coneix la gastronomia ponentina: la cassola de tros
La cassola de tros és el plat més rellevant de la gastronomia local. Es Els pagesos la cuinaven al camp quan hi treballaven de sol a sol, cadascú aportant-hi algun ingredient.
Consulteu-ne aquí la recepta tradicional:
https://www.cuinadelamare.com/2014/02/cassola-de-tros-de-juneda.html
On podràs degustar-lo?
1.Als restaurants de Juneda:
Bar Restaurant L’Isard
Carrer Ignasi Gavín núm. 28
Consulteu disponibilitat: 973 15 03 96
Restaurant Torrent
N-240, Km 75
Consulteu disponibilitat: 973 15 03 89
Restaurant L’Elsysium
Carrer de la Font del Gat núm.1
Consulteu disponibilitat: 973 15 13 43
2. Al Concurs de Cassoles de Tros, que se celebra el primer cap de setmana de juny.