Molí de Baix
És un bon exemple d’arquitectura pre-industrial basat en l’aprofitament de l’energia hidràulica de la Femosa com a força motriu.
De planta rectangular amb diverses ampliacions al llarg dels temps. El cos central és el molí pròpiament dit, i consta de planta baixa i dos plantes superiors. A la planta baixa s’hi conserven els mecanismes de funcionament de l’any 1872. A la primera planta hi havia la sala de les moles, i finalment, a la segona planta, hi havia l’habitatge. A la banda est l’estructura de l’edifici estava distribuïda d’igual forma però amb funcions diferents, planta baixa com a magatzem i quadra, primer pis com a sala de la llímpia, i segon pis (ara desaparegut) com a habitatge. Pel que fa a l’ala lateral oest, construïda el 1699, ha estat al llarg del temps magatzem, fàbrica d’aiguardent, i molí d’oli.
Fou construït principalment amb carreus de pedra lligats amb morter de calç, però també amb murs de tàpia.
Del conjunt destaca el pont de pedra a l’entrada del pou interior i la bassa feta de carreus per acumular l’aigua. Inclou l’espai conegut popularment com la Font del Gat (o del Torrent)
HISTÒRIA
Documentat des de temps remots, estava integrat dins la reserva senyorial de la Dominicatura del Senyor. L’any 1517 el Duc de Cardona i Baró de Juneda Ferran Ramon Folc de Cardona i la seva filla Joana, van fer-ne cessió en emfiteusi a la Universitat i particulars de la vila, juntament amb el territori de la Dominicatura i altres possessions. Administrat pel Comú de la vila fins al 1856. En aquesta època serà conegut com el Molí de la Vila o del Comú El 1872 va patir un esfondrament degut al seu lamentable estat i s’hagué de reconstruir instal•lant nova maquinària, i ampliar-lo per instal•lar-hi una
fassina, fet reflectit en la llinda i les inicials MADRT que corresponen a Molino Aguardenteria De Ramon Torrent. L’edifici funcionava com a molí fariner i fàbrica d’aiguardent, comptava amb estància dedicades a magatzem i habitatge, i funcionava amb electricitat gràcies a l’aigua de la bassa del propi molí. El 28 de desembre de 1937, durant la Guerra Civil, l’ala est de l’edifici es tornà a ensorrar costant la vida a tres persones. No reprengué el seu funcionament amb normalitat fins el 1941 ja dedicat exclusivament a la mòlta de pinsos. Als anys 50 l’edifici es reconstruí parcialment i va funcionar com a molí fins el 1962 quan s’aturà l’activitat per la baixa productivitat, degut a una maquinària antiquada. Tot i que el 1992 es va tornar a ensorrar avui en dia l’edifici està en procés de recuperació.
Els usos històrics del molí
Des de l’origen fins a 1962: molí fariner | Ala oest: Des de 1871 fins al 1891: fassina o fàbrica d’aiguardent |
| Ala oest: Des de 1891 fins al 1915: molí d’oli | Ala est: Des de 1871 fins a 1962: serradora de fusta |
| Planta superior: des de 1871 fins a 1937: habitatge familiar. |
